30 de juliol 2013



Hi ha indigència en els carrers que trepitja, soledat a les persones que travessen pels seus costats, un paisatge grisós al fons ple de cases que mai han estat seves. Hi ha una selva entregada al caos en cada parpelleig que ell regala al seu rostre. I tot allò que observa li és bell i conegut, vell i massa innoble. 

Ja no té carícies de les onades de l’oceà salpat tantes vegades. Ni posa la vida en perill a cada ciavoga maldestra. Ara tot és calma, massa silenci, un repòs estrany sense la fúria que tant reclama amb la mirada.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -