23 de juliol 2013



Metafòricament parlant… 

pot passar que hi hagi dos ocellets a punt de caure de la branca més fràgil i que es salvin. I que un dels ocellets que niuen amb els altres a la branca més forta caigui.

Hom pot guarnir-se amb les ales d’un altra ocell però mai podrà volar amb elles. I tothom, tothom, necessita sempre un niu. Cap ocell és mai lliure perquè el cel no és de ningú (proverbi sufí).

4 Responses so far.

  1. Anònim says:

    Pajaru missatge entès. Volo.

    Anton

  2. Bon viatge de recerca cap al següent niu Anton. Tot un plaer.

  3. Pere Sans says:

    Tinc lloca en aquesta branca?

  4. Tothom hi cap si es porta bé Pere. Una abraçada.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -