04 de juliol 2013




Aquest text, inclos al llibre Aforo Completo, està dedicat a una illa que aviat veure de nou.

Mar revoltoso, día gris, calles sin cuestas. Casas que solo son casas, calles angostas que te provocan para que renuncies a ellas. Arboles escasos y dormidos, gente que hace su vida sin más, impasiva ante las caras imprevisibles que llegan a su espacio más longevo y menos ajeno. 

Retorno con regreso a un islote que muestra primero no tener progreso para acabar regalando su otra cara donde un mosaico de colores tejido por las fachadas lame las proas de pequeños botes de pesca. 

Del agua y sus frutos a la mesa y sus goces. Terrazas encajonadas en un marco diminuto que se asoma al horizonte inacabado, que disiente ante la luz del sol y la unión de ese espacio llamado cielo ante el desdibujo mediterráneo de las verdes aguas. 

4 Responses so far.

  1. Anònim says:

    Aquesta illa la conec. Hi he passat per davant sense baixar-hi. Ai, pajaru pajaru

    Anton

  2. doncs et recomano que si hi tornes a passar la trepitgis però sempre amb cura jejeje. Abraçada!

  3. Anònim says:

    Aforo Completo és a vesar de poemes com el que poses avui aquí. I aquest em satisfa molt per coses meves.

  4. Anònim, si em dius qui ets, perquè no ho intueixo, entendré més les "coses" que dius. En tot cas, gràcies pel comentari del llibre.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -