01 de juliol 2013




Primer he trobat la foto, que m'ha semblat especial i molt poètica, i més tard he cercat al meu cap l’escrit. I ara tot suma i ho comparteixo aquí.

MALETES

El bagatge de les esperes, comiats imprevistos i repetits, el silenci del segell de la maleta mai oberta. 

I el viatge erm, envoltat de la ferralla dels passos fets, del pes de les sabates trepitjant terres alienes. Equipatges plens de voluntats que es dissipen entre l’hotel mai habitat i l’avió mai enlairat. I al final, de nou l’espai on res és nou ni canvia. Absència passatgera.

2 Responses so far.

  1. Anònim says:

    Maletas que vienen son viajes que se van. Así de fácil o quizás demasiado simple.

    Antonio
    Madrid

  2. Antonio es que visto así podemos decir que son "las gallinas que entran, por las que salen" que diria José Mota. Hay algo más en las maletas: ojeadas escondidas, perfumes de pasión retenida...

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -