APERITIU AL CAFÈ
Hi ha una dona a qui vaig veure
al cafè fa molts anys, una col·lecció de cartes mai lliurades, diaris fets a mà
ofegats ara per l’aigua, un mirador conquerit per la boira i el buit, un
carreró amb un cafè sempre obert, retalls compartits, bons propòsits protegits,
relats reals com la vida que no ha estat i el dibuix d’un paisatge que encara
ha de néixer.
I un núvol ben present en un cel imaginari on
tot són vides noves i el plaer dels anys es toca els dits amb el deliri sempre joiós
del pas dels dies. I ara i
aquí, en cada lletraferida que ha caigut, neta i sana, sobre l’element final
que anomenem, senzillament, llibre.
Molt aviat, Cafè N, el meu nou llibre.
Comentaris