15 de juliol 2013



Ni les dues guerres passades van colpir-los tant com la batalla perduda ara amb la mort del seu fill. Rostres incendiats pel mal patit i un sofriment que ja és condemna permanent. I la impotència de veure regalimar, ulls avall, llàgrimes. Ja no queda plor possible si t’han pres el fruit que tant cuidaves. 

Saben bé que cal silenci, que el moment els matarà, que es tenen l’un a l’altre, que són plens de soledat.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -