12 de juliol 2013



No hi ha aixopluc en la distancia ni paciència en els carrers que empelten els meus passos de l’ombra dels teus, ara llunyans, tal vegada enlairats i poèticament nostàlgics. Faig, un cop més, agricultura mental amb el retall de fotos esborrades d’un lloc i guarides amb tacte en un altre, al meu cap. 

El tic i el tac, mandrosos i emprenyats, no es compassen ni volent. S’han aturat les hores i les esferes del rellotge són taules buides inventades on les agulles es palpen juganeres sota les tovalles invisibles on fan manetes sense perdre els papers ni trobar l’hora exacte. 

Un, dos, tres, final del compte enrere. No tornem a començar. Tic Tac, Tic Tac i ara el temps ja s’apassiona.

6 Responses so far.

  1. Pere Sans says:

    Acabo de veure la pestaña que has posat dalt sobre el nou llibre. Per quan?

  2. Pere, ja és a punt d'arribar. Com a molt en una setmaneta.

  3. Anònim says:

    Pajaru, ets un crack!!! Cada cop més bo.

    Anton

  4. jaja gràcies Anton.

  5. Anònim says:

    La conversación por correo de anteayer, con la posibilidad de leeros a los dos y responder, me pareció muy positiva.

    El texto que has puesto hoy, tras hablar ayer contigo, es de mucha calidad. Mi enhorabuena. Siempre te quedará París y en las condiciones que me decías amigo mío. Mañana nos vemos en Barcelona.

    Antonio
    Madrid

  6. Antonio, a nosotros también nos encantó conversar como lo hicimos anteayer. Sobre lo que hablamos tu y yo ayer, gracias por tu comentario. Mañana en BCN, lo pasaremos de primera. Un abrazo.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -