TIC TAC



No hi ha aixopluc en la distancia ni paciència en els carrers que empelten els meus passos de l’ombra dels teus, ara llunyans, tal vegada enlairats i poèticament nostàlgics. Faig, un cop més, agricultura mental amb el retall de fotos esborrades d’un lloc i guarides amb tacte en un altre, al meu cap. 

El tic i el tac, mandrosos i emprenyats, no es compassen ni volent. S’han aturat les hores i les esferes del rellotge són taules buides inventades on les agulles es palpen juganeres sota les tovalles invisibles on fan manetes sense perdre els papers ni trobar l’hora exacte. 

Un, dos, tres, final del compte enrere. No tornem a començar. Tic Tac, Tic Tac i ara el temps ja s’apassiona.

Comentaris

Pere Sans ha dit…
Acabo de veure la pestaña que has posat dalt sobre el nou llibre. Per quan?
Oscar Ramírez ha dit…
Pere, ja és a punt d'arribar. Com a molt en una setmaneta.
Anònim ha dit…
Pajaru, ets un crack!!! Cada cop més bo.

Anton
Oscar Ramírez ha dit…
jaja gràcies Anton.
Anònim ha dit…
La conversación por correo de anteayer, con la posibilidad de leeros a los dos y responder, me pareció muy positiva.

El texto que has puesto hoy, tras hablar ayer contigo, es de mucha calidad. Mi enhorabuena. Siempre te quedará París y en las condiciones que me decías amigo mío. Mañana nos vemos en Barcelona.

Antonio
Madrid
Oscar Ramírez ha dit…
Antonio, a nosotros también nos encantó conversar como lo hicimos anteayer. Sobre lo que hablamos tu y yo ayer, gracias por tu comentario. Mañana en BCN, lo pasaremos de primera. Un abrazo.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS