Header Ads

EL DIABLE I EL PECAT



La West Highland Line ens porta de Glasgow cap al nord amb un tren d’època molt ben cuidat. Els vagons són amples i còmodes, permeten llegir o escriure, guaitar per la finestra, observar als altres passatgers, gaudir del teu acompanyant en molts sentits (i en molts altres si el vagó va buit). Al nostre només hi som l'Eliška i jo. El paisatge és meravellós. Verd i muntanya a ambdues bandes, llacs i petits poblets als fons de les valls, animals de pastura i ramats a tocar de les vies. 

A només mitja horeta de la gran ciutat, el tren fa una parada a Ben Lomond. Als afores del poble hi ha un espectacle natural únic, el Finnich Glen o, com altres diuen, el púlpit del Diable. 

Majestuosament, les parets de roca s’alcen fent formes respectuoses i acullen un petit llac d’aigua dolça molt poc profund i del tot transparent. 

El silenci només se’l salten les gotes que cauen d’alguna de les parets fins els tolls. 

A primera hora de la tarda, de tornada a la casa que deixarem demà al matí, fem una ullada al portàtil que guarda totes les fotos d’ahir. L’experiència ens va encantar i decidim repetir-la però avui, sense la pluja i a cobert. 

El sol encara ens permet jugar amb les ombres. Les formes dels arbres s’escolen per la fina roba de les cortines i neix un nou bosc a la pell de l’Eliška. 

Tot plegat, el cos i el bosc, són la bellesa de la natura. Els arbres s’abandonen a la passió. Ella també. 

Després de veure el púlpit del Diable, ara toca viure el cos del pecat. 

Com sempre, les fotos es poden ampliar. 
Glasgow, 28 de desembre del 2014
Amb la tecnologia de Blogger.