TEMPS D’OLIVES
Dedicat a l’avi Lluis
És temps de despullar arbres, de collir olives,
de destriar el fruit de les fulles i donar-li un final saborós. També és temps
de reunions de família, sempre els diumenges a tocar de les bancades, de
compartir eines i converses.
És temps d’anar amunt i avall del camp buidant
totes les branques, cobrint de verd i amb malles la terra seca de la tardor,
d’esmorzar plegats l’entrepà de pops amb salsa i el rajolí de la bota de vi, de
córrer al costat de germans i cosins, d’empaitar als gossos i mirar embadalits
tots els ocells que juguen al camp del veí.
Temps de portar sacs plens a la premsa del
poble, de saber quants peus en surten i quantes garrafes seran. De tornar un
altre diumenge, i el següent, a nuar més arbres i vestir noves converses entre
els teus. Temps de viure, sent petit, allò que tant recordaràs de gran.
Comentaris