BEU LA VEU


Ara que les coses perden el sentit i les distàncies s’arruïnen, que els rius no tenen marges ni cabal, que baixen sense néixer i cecs sense destí. 

Tot just ara, quan noto que se’m moren les arrels i no ets la saba dels meus dies, m’amago al fons d’alguna cova. 

El món s’ha anat morint. Nosaltres, plens de bogeria, hem deixat de ser el moment.

Comentaris

elchicotriste ha dit…
Excelente
Sara ha dit…
Estàs en un estat creatiu molt òptim Òscar. Segueix.
Pere Sans ha dit…
Poesia en estat pur com sempre. Volem nou llibre quan abans i aquesta ocasió no me la perdo i pujaré a Tarragona.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS