Header Ads

BEU LA VEU


Ara que les coses perden el sentit i les distàncies s’arruïnen, que els rius no tenen marges ni cabal, que baixen sense néixer i cecs sense destí. 

Tot just ara, quan noto que se’m moren les arrels i no ets la saba dels meus dies, m’amago al fons d’alguna cova. 

El món s’ha anat morint. Nosaltres, plens de bogeria, hem deixat de ser el moment.

3 comentaris

elchicotriste ha dit...

Excelente

Sara ha dit...

Estàs en un estat creatiu molt òptim Òscar. Segueix.

Pere Sans ha dit...

Poesia en estat pur com sempre. Volem nou llibre quan abans i aquesta ocasió no me la perdo i pujaré a Tarragona.

Amb la tecnologia de Blogger.