10 de desembre 2014


Ara que les coses perden el sentit i les distàncies s’arruïnen, que els rius no tenen marges ni cabal, que baixen sense néixer i cecs sense destí. 

Tot just ara, quan noto que se’m moren les arrels i no ets la saba dels meus dies, m’amago al fons d’alguna cova. 

El món s’ha anat morint. Nosaltres, plens de bogeria, hem deixat de ser el moment.

3 Responses so far.

  1. Sara says:

    Estàs en un estat creatiu molt òptim Òscar. Segueix.

  2. Pere Sans says:

    Poesia en estat pur com sempre. Volem nou llibre quan abans i aquesta ocasió no me la perdo i pujaré a Tarragona.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -