BEU LA VEU
Ara que les coses perden el sentit i les distàncies
s’arruïnen, que els rius no tenen marges ni cabal, que baixen sense néixer i
cecs sense destí.
Tot just ara, quan noto que se’m moren les
arrels i no ets la saba dels meus dies, m’amago al fons d’alguna cova.
El món s’ha anat morint. Nosaltres, plens de
bogeria, hem deixat de ser el moment.
Comentaris