23 de desembre 2014


Feta la prospecció interna, innere auge, em meravellen certes creacions. Ja no entenc segons quines posicions dels altres però respecto espiritualment les meves. Escric:

Sóc crestall sense llavor, veu sense cordes. Instrument de guerra, percussió a les mans, vers desesperat que mai arriba a les cases solitàries. Udolo per passió totes les passes pageses, desmembro fulls a cops, menjo pàmpols i acabo dormint al nenúfar oblidat del final ombrívol de qualsevol bassa.  

Amb tot, canto i m’escolto la veu, onejo en un bassiol i tallo flors als lloms de terra. M’esmunyo per la vida com un frare peregrí. No crec en mi quan em turmento ni cap déu m’apassiona per la fe. Jo sóc la paraula i medicina pel meu cos.

4 Responses so far.

  1. Aquesta tarda marxo a passar les festes lluny, a un indret on a més no hi ha connexió a internet i quan n'hi ha és ben pobre. No te n'estiguis de seguir regalant la teva saviesa. Quan torni em dedicaré les que hores que toquin llegint els teus escrits. Bones festes.

  2. Ramon says:

    Què coi vol dir inneres auge?

  3. Ramon says:

    Ja està, ja està que ho he consultat i tinc clar el concepte.

  4. Olga Guix says:

    Que aquesetes festes et siguin lleus per la persona i amenes per l'esperit. No canviis Òscar.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -