CARLA, EMILIE ET L’AMOUR


Al final, revisant papers vells (no massa, de fa un parell de mesos quan el Diari de la pell), trobo anotacions molt interessants. Fetes mentre escoltava algunes de les meves dames com la Carla o l’Emilie. Ah! Com m’alimenten emocionalment en moments afamegats. 

Oh mon amour, mon âme soeur. Je compte les jours je compte les heures, je voudrais te dessiner dans un désert, le désert de mon coeur...

La dansa iniciada per Emilie, el desig de comptar amb l’ànima bessona i dibuixar-la en un desert dins del nostre cor, la necessitat de saber que un bri de la seva veu ens fa feliç a cada pas... 

Aquesta dansa la compassa ara la Carla...

Les grandes amours sont frêles, elles vacillent avec le temps. Les grandes amours chancellent, les grandes amours sont folles...

Si, Carla, els amors són fràgils, canvien amb el temps i són plens de follia. Els amors, Carla (canta-m’ho a cau d’orella de nou), els amors s’han de bastir, viure de nit, han de tocar a terra i refer-se amb el temps.  

Penso al final, mentre em segueixen seduint ambdues, que en l’amor tot és fàcil si tot té el seu moment, tot hi té lloc si esdevenim, plegats, la nostra pròpia illa. 

Nota: la primera foto és de l'Emilie. La segona, de la Carla. El text està fet pensant en ... 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS