26 de desembre 2014



He recollit a Eliška a la Edinburgh Rail Station a primera hora del mati. El dia ha nascut acompanyat del sol lluent (no sempre passa així) i hem fet un passeig agradable pel centre després de deixar les maletes. El contrast dels primers colors del dia i els grisos del cel, del castell o d'algunes façanes, han donat un toc especial a la caminada. 

Ella, Eliška, ve de Kladno (al costat de Praga) on s’hi ha passat les últimes setmanes. Ja fa tres mesos d’ençà que vam guaitar-nos per primer cop a la Provença. Ara, avui, ha estat un retrobament molt especial. Quan dues mirades es busquen, està tot dit. Els primers gestos dels nostres cossos han parlat sols i després ha arribat la resta: el joc de les passes i els silencis, el frec a frec dels abrics mentre els cossos caminen, la invasió subtil de l’espai que separa els dits petits de les mans tapades pels guants... i el contacte amb la pell de l’altre ja a cobert, dins de la cafeteria. 

El migdia ha estat ple de complicitats. Primer mirant aparadors de les botiguetes, tafanejant les llibreries de la zona i obrint la gana a la White Hartinn, la cerveseria més antiga de la ciutat. Hem dinat prop del Princess Street Garden i a mitja tarda, ja enfosquint, en hem aixoplugat a la calentor de la cambra del bed and breakfast. 

Als afores tot anava ràpid. Eliška s’ho mirava immòbil. Ens hem ancorat, com dues barquetes en un oceà calm, un davant de l’altre, compartint un sol port. 

Demà potser marxarem cap a Kilmarnock, prop de Glasgow. No hi ha pressa si els cossos tenen allò que demanen. 

Com sempre, totes les fotos es poden ampliar.

Edinburg, 25 de desembre de 2014 

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -