Header Ads

LA MARATÓ I EL MEU COR



Tot escrivint sobre la Marató de TV3, aquest migdia, he sabut que enguany tractarà sobre les malalties del cor. Segons les dades oficials, a Catalunya, una de cada quatre persones mor a causa d’una d’aquestes malalties que poden afectar tothom, tant homes com dones, i a qualsevol edat: des de nadons fins a gent gran.

He pensat que tot just era una coincidència que avui hagués d’escriure del tema i que ahir es complissin sis mesos d’ençà que vaig patir l’infart, el passat 31 de maig. També he sabut, pels estudis fets, que les malalties del cor fan perdre molta qualitat de vida a les persones que les pateixen, que les patim o hem patit.

I he conclòs que és cert, que ben mirat si que puc dir que he perdut part de la meva qualitat de vida. L'he perdut en molts detalls que no vull aportar ara i que sumen però sobretot si penso en la vida que tenia abans de l’infart, en com vivia la vida i en com l’he de viure ara. Pastilles a dojo a totes hores, una dieta estricta i radical, obligació de fer exercici i prohibició de fumar. Tot això, en el mateix pack i de manera irrenunciable si vols seguir en aquest món.

Per rematar-ho tot (rizar el rizo que es diu en castellà), tinc moltes menys ganes d’escriure que abans i la meva inspiració no sé on para. Em costa sang i suor escriure un text que m’acabi agradant, que em convenci. 

Mantinc, únicament que no hagi canviat, la capacitat de fer-me una autodiagnosi cada certes setmanes, una reflexió amb veu interior de la que en trec les meves conclusions, com ara. 

Tot plegat és trist però en el fons, cada dia quan em llevo penso una cosa molt senzilla: viure no és tan fàcil i jo tinc la sort de poder-ho dir. 

3 comentaris

Magnolia. ha dit...


Lleigin l´escrit d´avui en trec una conclusio, pero et dire que devant la vida si tenen que posar ganas de plantatli cara i si ho recordes , que jo crec que , estaras en mi que mes dificil que li van posar al nostre estimat Carles es gairabe imposible , hi si recordes las ganas de viure que ell tenia , tot hi saben que si ho aconseguia la seva vida seria molt limitada ho va intentar hi no va poder ser , una reflexio et fare , la vida et desafia moltas vegades , quan una dona pareix un fill es un repte , i el supere per que al final ja un premi maravellos , jo en aquest cas en vaig tenir dos hi tot l´esforts que va representa devant la meva juventut el vai pasar amb tot el coratge que el moment requeria , hi et puc asegura que mai pero mai m´arrepenedit , la vida amb els reptes et fa forta i tu Oscar estimat pots fer l´esforts per nosaltres pero mes que res per tu mateix , una abraçada i un peto , t, estimo ja ho saps

Pere Sans ha dit...

El teu cor és gran.

Anònim ha dit...

Hem d'ajudar a la marató tothom. Demà podem ser nosaltres.

Amb la tecnologia de Blogger.