LA MARATÓ I EL MEU COR
Tot escrivint sobre la Marató de TV3, aquest
migdia, he sabut que enguany tractarà sobre les malalties del cor. Segons les
dades oficials, a Catalunya, una de cada quatre persones mor a causa d’una d’aquestes
malalties que poden afectar tothom, tant homes com dones, i a qualsevol edat:
des de nadons fins a gent gran.
He pensat que tot just era una coincidència
que avui hagués d’escriure del tema i que ahir es complissin sis mesos d’ençà
que vaig patir l’infart, el passat 31 de maig. També he sabut, pels estudis
fets, que les malalties del cor fan perdre molta qualitat de vida a les
persones que les pateixen, que les patim o hem patit.
I he conclòs que és cert, que ben mirat si que
puc dir que he perdut part de la meva qualitat de vida. L'he perdut en molts detalls que no vull aportar ara i que sumen però sobretot si penso en la
vida que tenia abans de l’infart, en com vivia la vida i en com l’he de viure ara. Pastilles
a dojo a totes hores, una dieta estricta i radical, obligació de fer exercici i
prohibició de fumar. Tot això, en el mateix pack i de manera irrenunciable si
vols seguir en aquest món.
Per rematar-ho tot (rizar el rizo que es diu
en castellà), tinc moltes menys ganes d’escriure que abans i la meva inspiració
no sé on para. Em costa sang i suor escriure un text que m’acabi agradant, que
em convenci.
Mantinc, únicament que no hagi canviat, la capacitat de fer-me una autodiagnosi cada certes setmanes, una reflexió amb veu interior de la que en trec les meves conclusions, com ara.
Tot plegat és trist
però en el fons, cada dia quan em llevo penso una cosa molt senzilla: viure no
és tan fàcil i jo tinc la sort de poder-ho dir.
Comentaris
Lleigin l´escrit d´avui en trec una conclusio, pero et dire que devant la vida si tenen que posar ganas de plantatli cara i si ho recordes , que jo crec que , estaras en mi que mes dificil que li van posar al nostre estimat Carles es gairabe imposible , hi si recordes las ganas de viure que ell tenia , tot hi saben que si ho aconseguia la seva vida seria molt limitada ho va intentar hi no va poder ser , una reflexio et fare , la vida et desafia moltas vegades , quan una dona pareix un fill es un repte , i el supere per que al final ja un premi maravellos , jo en aquest cas en vaig tenir dos hi tot l´esforts que va representa devant la meva juventut el vai pasar amb tot el coratge que el moment requeria , hi et puc asegura que mai pero mai m´arrepenedit , la vida amb els reptes et fa forta i tu Oscar estimat pots fer l´esforts per nosaltres pero mes que res per tu mateix , una abraçada i un peto , t, estimo ja ho saps