Header Ads

FER L’AMOR O QUE ELL ENS FACI



La casa llogada a Kilmarnock rep l’escalfor del sol tot el dia i, amb l’ajut de la calefacció, permet tenir la sensació de tardor càlida mentre fora s’intueixen temperatures molt més baixes. La nit ha tingut tot el necessari per abandonar-se a la curiositat i a la prudència. La nuesa d’Eliška és art i la passió per palpar, feta real, prolonga el desig a cada ditada que prem el seu cos i la manté closa dins meu. 

Ha estat l’amor, com deia Cortázar, qui ens ha fet a nosaltres aquesta nit i matinada. La penombra dibuixa les corbes i tu les ressegueixes. La resta és part del llibre dels plaers que tots duem escrit a la pell. 

Eliška em demana, per demà, una sessió de fotos del seu cos i tots els seus racons. M'ha convençut a la primera i li he dit que compliré el seu desig. Ara anoto, no sé el perquè però em ve al cap, una frase de Descartes: Sólo dos cosas contribuyen a avanzar: ir más deprisa que los demás y seguir el buen camino.

Als afores de Kilmarnock, a uns metres de casa, hi ha una altra casa molt curiosa. Està feta de fusta i construïda en un arbre immens. Sembla una mena de castell, fortalesa antiga que es manté ben cuidada però sense habitants. Pertany a una finca molt gran que presideix una altra fortalesa, aquesta de pedra, on els propietaris s’han fet vells. I les dues filles, que jugaven a la casa de l’arbre de petites, viuen lluny ara. 

Són coses que passen, com la vida si no la controlem, com els dies si els malbaratem amb la infelicitat, com els anys si d’ells esperem certs gestos que mai veiem o passes que, i torno de nou a Cortázar, les escoltem però mai arriben.  


Kilmarnock, 26 de desembre del 2014

1 comentari

cantireta ha dit...

Si passa la felicitat i no sóc prou ràpida, se'm destina al desterrament on la infelicitat ens tortura amb somriures sarcàstics?

Rellegeixo. Escòcia és la meva altra pàtria.

A Scottish kiss...

Amb la tecnologia de Blogger.