01 de desembre 2014



A la terrassa del Cafe de la Paix de París, recordo a Battiato convidant-nos a fer-hi un té. Ara, amb el fred al cos i als carrers, ve de gust prendre’l. Al meu costat, una jove francesa seu sola en una taula i mira atentament un home que hi ha dues taules més enllà. Ell té el doble d’anys que ella i no sap que està sent observat. 

La jove s’aixeca i s’apropa a la taula de l’home. Li demana permís per asseure’s i ell accedeix mentre es tapa amb una mà l’anell de casat que du a l’altra. En aquest punt perdo el fil de la conversa però noto l’erotisme que ella impregna al seu voltant i el desig que recorre la mirada de l’home. A ell, el cos li demana ara, urgentment, sexe animal i brut. Ella s’hi entregarà però busca quelcom més, necessita un amant amb qui jugar, un home a qui provocar i un marit descontent per la monotonia per fer-lo embogir. 

Ni ho sabien però els dos són dues ànimes bessones que s’han trobat per estar juntes un temps, els mesos que duren aquestes històries que posen en perill els seus entorns i malbaraten els anys. Quan s’acabi tot plegat, ell fregarà els cinquanta que és l’edat en que els homes comencen a perdre interès davant la mirada femenina. Ella encetarà la trentena i encara podrà gaudir del plaer de les mirades lascives uns anyets més. 
Jo, espectador de l’escena del Cafe de la Paix, mantinc la pau interior i somric per la sort que he tingut de no haver estat la víctima de la jove. Em falten anys i un matrimoni per complir amb els mínims que demanen dones com ella. 

A París, no tot és amor ni tot és perfecte. I mentre ells dos marxen junts, possiblement de camí a la perdició, escric: un oiseau né en cage pense que voler est une maladie (Un ocell engabiat pensa que volar és una malaltia).

5 Responses so far.

  1. Òndia! avui el text és picantó i clama erotisme i tensió per tots els costats. M'ha agradat molt llegir-lo, és un bon guió per una pel·lícula però també és la realitat dels nostres dies.

  2. Pere Sans says:

    Això del sexe brut no imaginava que fos part d'un escrit teu però hi queda bé. Imaginació!

  3. Roger S says:

    El món de les banyes és ampli.

  4. Jaume says:

    El detall de l'home tapant-se l'anell de casat és original i tan habitual avui en dia. El pitjor del cas son sempre els dos protagonistes. Qui està casat per mentir a qui se suposa que estima i qui es lia amb el casat perquè sap que l'altre està casat i els mals que pot provocar. Poca moral per part dels dos.

  5. Anònim says:

    Buen escrito el de hoy. Un beso.

    M.H

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -