Header Ads

L’OCELL DE LA GÀBIA DEL CAFE DE LA PAIX



A la terrassa del Cafe de la Paix de París, recordo a Battiato convidant-nos a fer-hi un té. Ara, amb el fred al cos i als carrers, ve de gust prendre’l. Al meu costat, una jove francesa seu sola en una taula i mira atentament un home que hi ha dues taules més enllà. Ell té el doble d’anys que ella i no sap que està sent observat. 

La jove s’aixeca i s’apropa a la taula de l’home. Li demana permís per asseure’s i ell accedeix mentre es tapa amb una mà l’anell de casat que du a l’altra. En aquest punt perdo el fil de la conversa però noto l’erotisme que ella impregna al seu voltant i el desig que recorre la mirada de l’home. A ell, el cos li demana ara, urgentment, sexe animal i brut. Ella s’hi entregarà però busca quelcom més, necessita un amant amb qui jugar, un home a qui provocar i un marit descontent per la monotonia per fer-lo embogir. 

Ni ho sabien però els dos són dues ànimes bessones que s’han trobat per estar juntes un temps, els mesos que duren aquestes històries que posen en perill els seus entorns i malbaraten els anys. Quan s’acabi tot plegat, ell fregarà els cinquanta que és l’edat en que els homes comencen a perdre interès davant la mirada femenina. Ella encetarà la trentena i encara podrà gaudir del plaer de les mirades lascives uns anyets més. 
Jo, espectador de l’escena del Cafe de la Paix, mantinc la pau interior i somric per la sort que he tingut de no haver estat la víctima de la jove. Em falten anys i un matrimoni per complir amb els mínims que demanen dones com ella. 

A París, no tot és amor ni tot és perfecte. I mentre ells dos marxen junts, possiblement de camí a la perdició, escric: un oiseau né en cage pense que voler est une maladie (Un ocell engabiat pensa que volar és una malaltia).

5 comentaris

Marta Guivernau ha dit...

Òndia! avui el text és picantó i clama erotisme i tensió per tots els costats. M'ha agradat molt llegir-lo, és un bon guió per una pel·lícula però també és la realitat dels nostres dies.

Pere Sans ha dit...

Això del sexe brut no imaginava que fos part d'un escrit teu però hi queda bé. Imaginació!

Roger S ha dit...

El món de les banyes és ampli.

Jaume ha dit...

El detall de l'home tapant-se l'anell de casat és original i tan habitual avui en dia. El pitjor del cas son sempre els dos protagonistes. Qui està casat per mentir a qui se suposa que estima i qui es lia amb el casat perquè sap que l'altre està casat i els mals que pot provocar. Poca moral per part dels dos.

Anònim ha dit...

Buen escrito el de hoy. Un beso.

M.H

Amb la tecnologia de Blogger.