HE ARRIBAT A TEMPS
He arribat a temps. He arribat davant de la
porta i dels teus ulls que s’hi amaguen just darrera, sóc al costat de l’ampit
de la finestra ple de flors i els teus aromes, a tocar del jardí per on
passeges a soles, a l’espai on temptes les pedres del mur de la casa, on palpes
les clivelles de les parets que habites i enderroques els marges del meu cor.
Vull habitar-te si tu ho vols.
De la tarda n’aprenc que arriba al seu final engolida per la fosca
i l’infinit. Però ja no tinc por ni m’espanta el silenci de les hores que no es
viuen. He arribat a temps, ja no a deshora, a temps.
Comentaris
:-)*