04 de desembre 2014



He arribat a temps. He arribat davant de la porta i dels teus ulls que s’hi amaguen just darrera, sóc al costat de l’ampit de la finestra ple de flors i els teus aromes, a tocar del jardí per on passeges a soles, a l’espai on temptes les pedres del mur de la casa, on palpes les clivelles de les parets que habites i enderroques els marges del meu cor. Vull habitar-te si tu ho vols.

De la tarda n’aprenc  que arriba al seu final engolida per la fosca i l’infinit. Però ja no tinc por ni m’espanta el silenci de les hores que no es viuen. He arribat a temps, ja no a deshora, a temps.

One Response so far.

  1. cantireta says:

    Arribar a les vespres de la nit també és motiu d'alegria. Mai a deshora, si no vols comptar-les...

    :-)*

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -