Header Ads

UN AMIC RETROBAT



"Un amic retrobat és com un tresor descobert. Avui he abraçat fortament un amic enyorat.” Aquesta dedicatòria me l’ha escrit el Jaume Mariné aquest migdia al seu llibre que recull la seva obra poètica i que ha presentat a Vilaplana. He tingut el plaer de llegir una de les seves poesies, una que es diu “la meva cambra”, i sobretot de saludar-lo 15 anys després del nostre comiat que va ser per motius professionals. 

Com us vaig comentar fa uns dies, vaig tenir el plaer de tenir-lo de contertulià a Onda Cero de l’any 1997 a 1999. El Jaume té ara 85 anys i avui, quan he entrat a la Sala Parroquial de Vilaplana i ens hem vist, una espurna de felicitat ens ha saltat de la mirada i l’alegria ens ha envaït. He recordat els temps de ràdio abans de llegir el seu poema en un acte on han intervingut també la seva filla, la seva neta, amics del grup de teatre, l’alcalde de Vilaplana, Tomàs Bigorra, i l’editor Manuel Rivera (Silva Editorial). 

Acabada la presentació, i després de firmar i dedicar mig centenar de llibres, el Jaume m’ha demanat de veure’ns molt més assíduament. I jo, és clar, no m’he negat pas a la petició. És cert que està un pèl sord però manté el seu sentit de l’humor britànic i un posat que sembla seriós i que es trenca quan somriu i et parla. 

La part trista de la història és que, tot recordant els altres dos contertulians que l’acompanyaven a ell a Onda Cero Reus (el Joan Pedregosa va morir el 2007), li he preguntat al Jaume Mariné com estava el Jaume Mestre i m’ha respost: el Jaume és mort. Va morir l’any passat. I ha afegit: va morir com ell hagués volgut i a la seva manera, cantant el virolai. El Jaume Mestre cantava a quatre o cinc corals de la gent gran i he deduït que devia morir sobtadament mentre actuava. 

Les fotos que acompanyen aquest escrit són d’avui mateix. Quin plaer haver retrobat al Jaume.

2 comentaris

Marta Guivernau ha dit...

Escrit tendre i ben expressat. Se't nota feliç explicant la vivència d'ahir i veig que aquest senyor és important, o ho ha estat, a la teva vida.

Pere Sans ha dit...

És agradable saber que podem encara recuperar certes converses amb persones que fa anys que no hem vist. No perdeu el contacte ara. Ell ja és molt gran.

Amb la tecnologia de Blogger.