DUES APORTACIONS
La felicitat no es troba perquè sí, com es
troba una pedra preciosa al mig del camí. La felicitat s'ha de construir. I
això exigeix renúncies. La ruta de la felicitat sempre s'acaba llegint en un
mapa mut. I de naltros depèn que posem noms a les ciutats,als oceans, als rius
i a les muntanyes. Probablement sempre ens sentirem una mica perduts, però ja
no serem guies de res sinó simples exploradors de nosaltres mateixos. El nostre
dubte no ens durà cap certesa, però fins i tot la soledat serà una esplèndida
pissarra on articular fórmules i versos que algun dia ens faran companyia per
saber que mai hem d’estar sols.
Aquells que consideren que els seus sentiments
no poden sortir de la caixa forta on un dia van decidir tancar-los ho tenen
clar. Són aquells que entenen el plor com una feblesa, la confidència com una
vergonya i l'alegria explícita com una frivolitat. Són aquells que més
necessiten, ens necessiten.
Aquestes frases, anotades fa anys en una de
les meves llibretes, són del Joan Barril. És un petit homenatge a la seva
persona i als seus pensaments. El comiat avui a Barcelona, en una cerimònia
laica en la que li han cantat Joan Manuel Serrat i Marina Rossell, ha estat
emotiu.
Comparteixo una entrevista que li va fer el
Manel Fuentes quan ell, el Joan Barril, va publicar el seu llibre “Terres
promeses”.
Comentaris