ULL INTERIOR


Feta la prospecció interna, innere auge, em meravellen certes creacions. Ja no entenc segons quines posicions dels altres però respecto espiritualment les meves. Escric:

Sóc crestall sense llavor, veu sense cordes. Instrument de guerra, percussió a les mans, vers desesperat que mai arriba a les cases solitàries. Udolo per passió totes les passes pageses, desmembro fulls a cops, menjo pàmpols i acabo dormint al nenúfar oblidat del final ombrívol de qualsevol bassa.  

Amb tot, canto i m’escolto la veu, onejo en un bassiol i tallo flors als lloms de terra. M’esmunyo per la vida com un frare peregrí. No crec en mi quan em turmento ni cap déu m’apassiona per la fe. Jo sóc la paraula i medicina pel meu cos.

Comentaris

Marta Guivernau ha dit…
Aquesta tarda marxo a passar les festes lluny, a un indret on a més no hi ha connexió a internet i quan n'hi ha és ben pobre. No te n'estiguis de seguir regalant la teva saviesa. Quan torni em dedicaré les que hores que toquin llegint els teus escrits. Bones festes.
Ramon ha dit…
Què coi vol dir inneres auge?
Ramon ha dit…
Ja està, ja està que ho he consultat i tinc clar el concepte.
Olga Guix ha dit…
Que aquesetes festes et siguin lleus per la persona i amenes per l'esperit. No canviis Òscar.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS