ULL INTERIOR
Feta la prospecció interna, innere auge, em
meravellen certes creacions. Ja no entenc segons quines posicions dels altres però respecto
espiritualment les meves. Escric:
Sóc crestall sense llavor, veu sense cordes. Instrument de guerra, percussió a les
mans, vers desesperat que mai arriba a les cases solitàries. Udolo
per passió totes les passes pageses, desmembro fulls a cops, menjo pàmpols i
acabo dormint al nenúfar oblidat del final ombrívol de qualsevol bassa.
Amb tot, canto i m’escolto la veu, onejo en un
bassiol i tallo flors als lloms de terra. M’esmunyo per la vida com un frare
peregrí. No crec en mi quan em turmento ni cap déu m’apassiona per la fe. Jo
sóc la paraula i medicina pel meu cos.
Comentaris