DIARI DE SES ILLES (7): OCELLS I CADIRES

Els grans canvis són aquells que es produeixen gràcies a una feina intensa i continua, als petits passos que, un rere l'altre, porten a fer-ne un de gros. Els ocells, com els de la foto, van pidolant molles de pa i sempre les agafen una a una, sense excedir-se perquè saben els seus límits de transport. També es marquen un limit de distancia amb les persones per evitar ser caçats o colpejats. Si veuen una molla però aquesta és massa a prop d'uns peus, la donaran per perduda. Són llestos.
La llibertat que tenen al seu abast és immensa i són simples ocells. Explico això perquè la foto està feta ahir al davant de la Llotja de Pescadors del Port de Pollença, reconvertida en un restaurant de categoria amb unes vistes de primera. Mentre feia les fotos i pensava en aquesta llibertat dels ocells, un dels clients del restaurant va preguntar on eren els serveis. Un cop li havien indicat, es va quedar al mateix lloc, a la seva cadira de rodes. En aquest edifici reformat, quan es van fer les obres ningú va pensar amb les persones amb mobilitat reduïda. Els qui van en cadira de rodes no poden anar al servei, tenen esglaons insuperables pel camí i els és del tot impossible.
Avui m'he dedicat a pensar en els locals de restauració que he visitat aquests darrers dies i amb altres que vist mentre fèiem turisme. De la vintena que m'han vingut al cap, cap d'ells té serveis per als minusvàlids. A tots s'hi accedeix pujant un ram d'escales i no tenen cap rampa. Si, per un miracle, la persona que va en cadira de rodes superés els esglaons, tampoc podria entrar al lavabo perquè les portes fan menys d'un metre d'amplada i la cadira no hi passa.
Les autoritats balears han fet la vista grossa amb moltes coses començant per la famosa Llei de Costes. Les muntanyes i llengües de terra que envolten la mar estan plenes de cases i xalets situades a menys de 50 metres de distancia de les ones. Tot s'ha permès passant-se pel folre les normatives que, com en el cas de les referents a la mobilitat, beneficiant negocis que incompleixen les lleis i menyspreen a un sector de la societat que passen a ser ciutadans de segona. Em sembla lamentable negar un dret tan essencial com el d'accedir al lavabo en ple segle XXI i en un indret situat al primer món i no pas al tercer. Cal demanar explicacions, exigir solucions i aplicar les lleis. I si cal tancar tots els locals d'oci i restauració, endavant.