PROFESSORS I CONSELLERS

-
Comencem parlant del món de la docència i de les nombroses humiliacions que han de patir els professors d'avui en dia. Els nens són intocables a les aules però en canvi poden vexar als seus educadors quan els sembli. Els pares han fet forts als seus descendents, permetent-los tots els luxes per evitar perdre-hi temps ensenyant els valors elementals, i han fet pagar un preu molt alt als qui haurien de ser els tutors reals a les aules. El cas de la professora canària que ara fa un any va ser agredida per una alumna que li va provocar greus ferides físiques i pitjors seqüeles mentals, em fa parlar avui del tema. Aquesta professora ha anat fins al final amb el cas i ha aconseguit guanyar el judici de manera que l'alumna agressora hagi de sotmetre's a tractament psicològic a més d'haver-li imposat un regim de llibertat vigilada durant un any. Els pares de la nena han de pagar a la professora 9.000 euros.
La sentencia és exemplar però té la cara trista. És la de l'abandonament que ha patit la docent quan ha vist que tirava el cas endavant ella sola, sense l'ajuda del seu centre educatiu ni del govern autonòmic. Desemparats pels seus i sotmesos a unes greus pressions diàries, els qui ensenyen a les aules estan a punt de perdre la vocació.
Tampoc ajuden altres decisions com la de la Universidad de Sevilla on s'ha decidit que els alumnes podran fer els exàmens amb les clàssiques "xuletes". SI, com ho sentiu. Quan el professor vegi que copia apuntarà el seu nom i posteriorment serà una comissió, formada a parts iguals entre professors i alumnes, qui decideixi si el "trampós i copiador" es mereix sanció o se li dóna l'examen per vàlid.
Però, on hem arribat? Es comença amb la màxima llibertat de joves, se'ns permet fer trampes a l'etapa universitària i s'espera que la societat arribi en condicions a la maduresa. Acostumats a enganyar i no ser castigats, els alumnes d'avui en dia acabaran sent com els consellers actuals estil Saura o Baltasar. Ambdós utilitzen el mateix sistema: enganyar i no rebre sanció, no dimitir al no saber què han fet malament perquè realment mai han sabut fer.

Comentaris

Myriam Zanatta ha dit…
Estem arribant a uns extrems completament surrealistes. Però molts pares tenen massa poc temps per educar els seus fills, i pensen que aquesta és tasca de l'escola o l'institut. Això de confondre educació i ensenyament ens portarà molts problemes a mig i i llarg termini, a més dels efectes que comentes al teu post. Que trist.
20.1.10
Oscar Ramírez ha dit…
Myriam, estic d'acord amb el que dius però matiso una cosa: els pares d'avui tenen poc temps per cuidar als seus fills com també el tenien els nostres pares i ens cuidaven. És més un problema de comoditat que no de falta d'un temps que es pot treure d'on sigui. I confiar el nen a l'escola em sembla molt bé sempre i quan donis certes llibertats als docents d'aquest centre. Com tu dius, tot plegat és trist.
21.1.10
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

TRES POEMES ERÒTICS

-
Imatge
Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”.  Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat.  Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
Més informació

PARAULES I SO, DOS GENIS JUNTS

-
Imatge
La poesia i la música, arts que conviuen i s'alimenten, seran protagonistes a la primera jornada del festival Al3Mura des del primer dia. El Joan López Carrillo i el Gerard Marsal, mà a mà, ens oferiran un moment espectacular ple de sons i mots a Cal Massó de Reus. El Juan és un d’aquells poetes de pes, un home arrelat als seus hàbits i que destil·la humor i realisme, amor i sarcasme. El Gerard, amb el seu saxo o la flauta travessera, és capaç d’envoltar a l’espectador en una mena de bosc musical on quedes atrapat i vols seguir bategant.  L'entrada del concert del Gerard Marsal i la lectura de poesies del Juan López Carrillo és gratuïta, anoteu-vos la data a l'agenda i deixeu-vos endur per la creativitat dels dos genis. Dia 14 de juliol a Cal Massó de Reus, a les 20.30 hores. No hi falteu, després farem soparet de germanor allí mateix, a un preu molt assequible.
Més informació

A10

-
Imatge
Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest   blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs.  La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada.  Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Més informació