Header Ads

PROFESSORS I CONSELLERS

Comencem parlant del món de la docència i de les nombroses humiliacions que han de patir els professors d'avui en dia. Els nens són intocables a les aules però en canvi poden vexar als seus educadors quan els sembli. Els pares han fet forts als seus descendents, permetent-los tots els luxes per evitar perdre-hi temps ensenyant els valors elementals, i han fet pagar un preu molt alt als qui haurien de ser els tutors reals a les aules. El cas de la professora canària que ara fa un any va ser agredida per una alumna que li va provocar greus ferides físiques i pitjors seqüeles mentals, em fa parlar avui del tema. Aquesta professora ha anat fins al final amb el cas i ha aconseguit guanyar el judici de manera que l'alumna agressora hagi de sotmetre's a tractament psicològic a més d'haver-li imposat un regim de llibertat vigilada durant un any. Els pares de la nena han de pagar a la professora 9.000 euros.
La sentencia és exemplar però té la cara trista. És la de l'abandonament que ha patit la docent quan ha vist que tirava el cas endavant ella sola, sense l'ajuda del seu centre educatiu ni del govern autonòmic. Desemparats pels seus i sotmesos a unes greus pressions diàries, els qui ensenyen a les aules estan a punt de perdre la vocació.
Tampoc ajuden altres decisions com la de la Universidad de Sevilla on s'ha decidit que els alumnes podran fer els exàmens amb les clàssiques "xuletes". SI, com ho sentiu. Quan el professor vegi que copia apuntarà el seu nom i posteriorment serà una comissió, formada a parts iguals entre professors i alumnes, qui decideixi si el "trampós i copiador" es mereix sanció o se li dóna l'examen per vàlid.
Però, on hem arribat? Es comença amb la màxima llibertat de joves, se'ns permet fer trampes a l'etapa universitària i s'espera que la societat arribi en condicions a la maduresa. Acostumats a enganyar i no ser castigats, els alumnes d'avui en dia acabaran sent com els consellers actuals estil Saura o Baltasar. Ambdós utilitzen el mateix sistema: enganyar i no rebre sanció, no dimitir al no saber què han fet malament perquè realment mai han sabut fer.

2 comentaris

Myriam Z. ha dit...

Estem arribant a uns extrems completament surrealistes. Però molts pares tenen massa poc temps per educar els seus fills, i pensen que aquesta és tasca de l'escola o l'institut. Això de confondre educació i ensenyament ens portarà molts problemes a mig i i llarg termini, a més dels efectes que comentes al teu post. Que trist.

Oscar Ramírez ha dit...

Myriam, estic d'acord amb el que dius però matiso una cosa: els pares d'avui tenen poc temps per cuidar als seus fills com també el tenien els nostres pares i ens cuidaven. És més un problema de comoditat que no de falta d'un temps que es pot treure d'on sigui. I confiar el nen a l'escola em sembla molt bé sempre i quan donis certes llibertats als docents d'aquest centre. Com tu dius, tot plegat és trist.

Amb la tecnologia de Blogger.