DIARI DE SES ILLES (10): HEM ENGANYAT A NEPTÚ

-
Hem estat intel·ligents i com el dia al Port de Pollença ha nascut en calma i amb un sol que demanava passejos i excursions, hem anat a visitar les Coves de l'Ham, a Porto Cristo. Abans hem parat a la fabrica de perles, més que perles són succedanis fets a dojo, i més posteriorment, ara si, ens hem submergit a aquest indret ocult on les estalactites i estalagmites et fan estar una bona estona amb la boca oberta. A les Coves d'Ham diuen que Jules Verne, protagonista d'aquest espai, va fer-ne publicitat. Això queda molt distant de la visió que en tens quan les veus i, sobretot, pel fet de no entendre el vincle entre el nom de Verne i Mallorca. Podrien ser les coves de Gaudí, Edison o Mike Oldfield...
El temporal ha arribat. Primer en nom de Neptú i quan estàvem arribant al Port de Pollença perquè tot ha estat arribar i iniciar-se el temporal, pluja intensa, pedra i vent a grans velocitats. Per sort, aprofitant el dia i com feia sol quan tocava, hem abusat del Rei Neptú i li hem fet front. En una jornada per quedar-se a casa, totes les ràdios i teles locals ho recomanaven, hem decidit jugar-nos-la. I ha anat bé. A Palma i a Andraitx el temps ha fet estralls però nosaltres no hi érem. Demà... qui ho sap. Ens queden dos díes plens d'emocions i una tornada incerta.
Nota: La foto està feta aquest matí a Manacor, al costat de la fàbrica de Majorica. Els monstres més ancestrals no han pogut deixar-nos tancats a casa. Allò que vingui ho viurem com i quan toqui.

Comentaris

Anònim ha dit…
Maravillosa Mallorca y gran escrito para revivir mi estancia allí hace diez años.

Antonio (Madrid)
13.1.10
Oscar Ramírez ha dit…
Antonio, muchas gracias. Coincidimos: maravillosa Mallorca!
13.1.10
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

TRES POEMES ERÒTICS

-
Imatge
Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”.  Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat.  Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
Més informació

PARAULES I SO, DOS GENIS JUNTS

-
Imatge
La poesia i la música, arts que conviuen i s'alimenten, seran protagonistes a la primera jornada del festival Al3Mura des del primer dia. El Joan López Carrillo i el Gerard Marsal, mà a mà, ens oferiran un moment espectacular ple de sons i mots a Cal Massó de Reus. El Juan és un d’aquells poetes de pes, un home arrelat als seus hàbits i que destil·la humor i realisme, amor i sarcasme. El Gerard, amb el seu saxo o la flauta travessera, és capaç d’envoltar a l’espectador en una mena de bosc musical on quedes atrapat i vols seguir bategant.  L'entrada del concert del Gerard Marsal i la lectura de poesies del Juan López Carrillo és gratuïta, anoteu-vos la data a l'agenda i deixeu-vos endur per la creativitat dels dos genis. Dia 14 de juliol a Cal Massó de Reus, a les 20.30 hores. No hi falteu, després farem soparet de germanor allí mateix, a un preu molt assequible.
Més informació

A10

-
Imatge
Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest   blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs.  La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada.  Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Més informació