Header Ads

LES CLIVELLES DE QUEROL

La Biblioteca Municipal de Constantí ha acollit aquest diumenge al migdia l'acte d'entrega dels vuitens Premis Literaris d'aquest municipi. El recinte cultural s'ha omplert de persones interessades en conèixer als guanyadors i de gran part dels participants en aquesta edició. Enguany s'hi han presentat 302 treballs d'arreu de l'estat espanyol (Salamanca, Cadis, Madrid, La Corunya, València...), de diferents indrets de Catalunya (Barcelona, Girona, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet), de molts punts de les comarques de Tarragona (Reus, Tarragona, Cambrils, Valls, Montblanc, Constantí, Barbera de la Conca, Tortosa...) i també de diferents països del mon (Cuba, Brasil, Argentina, Anglaterra...). Ja us vaig comentar que he tingut el plaer de guanyar aquesta vuitena edició dels Premis que enguany tenien com a temàtica principal les histories de la terra. L'alcalde de Constantí m'ha lliurat el premi consistent en una magnifica obra d'art i diversos exemplars del llibre que s'ha editat i que inclou l'obra guanyadora i les principals finalistes. M'ha semblat un acte molt ben organitzat i he tingut ocasió d'adreçar-me al public assistent. Tot seguit podreu llegir l'obra que vaig presentar i que es diu Les Clivelles de Querol. Espero que us agradi. Demà acompanyaré el post amb una foto de l'acte.


LES CLIVELLES DE QUEROL

La terra és dels qui la treballen. Sempre he escoltat aquesta frase feta i ara, amb els anys, la considero una absurditat. La terra és dels promotors , dels especuladors, de les multinacionals, i de les administracions però en cap moment pertany als qui realment l’estimen, la treballen i en treuen els seus fruits.
Els pagesos molesten. Allà on hi ha un tros de terra cultivat hi cap perfectament un bloc d’edificis, una fabrica o una nova carretera que esquarterarà, encara més, un territori clivellat per les infraestructures que ens permetran accelerar el nostre ritme de vida, el mateix que ens aparta dels fets quotidians i les accions senzilles. Gràcies a aquest ritme ens hem acostumat a menjar ràpid i de qualsevol manera, a comprar mirant el preu i no la procedència del que consumim. Si, ens hem tornat humans insensibles i hem fet invisibles als pagesos.
Ens queixem quan tallen carreteres i cremen pneumàtics i deixem en un segon terme el perquè de la protesta, sense posar-nos a la seva pell. Sabem els motius de les queixes però seguim comprant al preu que ens marquen a la botiga. No hi podem fer més, ens diem en silenci.
I els qui tenen les solucions a la mà, l’amaguen i la neguen tot passant del problema mentre fan promeses que s’endurà el vent. Recordo al comissari europeu d’agricultura Franz Fischler, al ministre espanyol Arias Cañete o als consellers catalans Marimon, Grau i Siurana. Tots van tenir la responsabilitat d’ajudar al sector de la pagesia i van passar sense pena ni gloria, alguns fins i tot amb polèmica, deixant a aquest col•lectiu encara més tocat i enfonsat del que estava.
Hi ha alguns casos kafkians, surrealistes, impensables. Permeteu-me que em centri en un d’ells, un cas que conec de primera mà per haver-lo viscut a fons amb els seus protagonistes. Marxem a Querol, un petit municipi de poc més de 500 habitants que pertany a la comarca de l’Alt Camp i que és al límit de l’Alt Penedès, província de Barcelona. Del mig miler de querolencs n’hi ha vuit que protagonitzen aquesta història.
Els vuit es dediquen a la vinya, són viticultors. Fins fa uns anys les coses els anaven bé, collien el raïm i el venien a la Cooperativa més propera a un bon preu perquè el producte que hi duien era de qualitat. Però un dia va arribar l’escàndol, el principi d’una agonia que encara dura i que acabarà el dia que aquests vuit pagesos pengin l’aixada i abandonin les seves terres.
Ara fa uns anys la Generalitat de Catalunya va decidir refer el mapa vitivinícola del país, reordenar les diferents Denominacions d’Origen. El llavors alcalde de Querol va decidir no acollir-se a cap d’elles menystenint a aquests pagesos. I des d’aquell moment no pertanyen a enlloc, ni ells ni les seves vinyes. Els milers i milers de ceps arrenglerats pels camps de Querol i els seus vuit propietaris són del tot invisibles, inexistents.
La veu dels viticultors querolencs ha arribat al Parlament de Catalunya on s’ha debatut el problema però sense arribar mai a una solució. Mentre no es faci una nova reordenació del mapa de les denominacions, no existiran ni ells, ni les seves vinyes.
Dels dos milions de ceps plantats al terme municipal de Querol més de la meitat pertanyen a una coneguda empresa que elabora vins, conyacs i altres licors. La resta, uns 800.000, són dels vuit pagesos. Curiosament, les vinyes de l’empresa si tenen la D.O Penedès però les dels pagesos, no. Hi ha qui sospita de l’existència d’una mà negre, una mà que podria ser de la mateixa empresa en un intent de fer-los avorrir el camp perquè venguin les seves terres tan preuades.
Mentre tinguin paciència, els viticultors invisibles intentaran vendre el seu raïm de bona qualitat a un preu més baix del que es mereix aquest producte a aquelles empreses del Penedès que necessiten més producció i no la tenen. Ho fan cada any d’ençà de la tragèdia. Carreguen els seus tractors i van trucant, porta a porta, malvenen allò que tan els costa produir i que tant bé els pagaven anys enrere.
Diu l’Antoni, un dels pagesos, que mai vendran les seves terres i que mentre pugin seguiran plantant les vinyes i venent el raïm a qui els doni més diners sempre que no n’hi acabin perdent. I en cas contrari, diuen els afectats, on ara hi ha vinya s’hi plantaran altres coses però mai es vendrà un pam de terra. Ells tenen clar que la terra és pel qui la treballa i també tenen clar que les multinacionals i els especuladors seguiran burxant-los fins la mort.
Mentre ells hi siguin, Querol serà Querol i el pagès tindrà aquest nom. Si anem permeten que pleguin i els camps quedin abandonats, serem responsables de la pèrdua de molts valors com la solidaritat, la tolerància i el respecte a un relleu generacional que, al camp, navega cap a l’oblit.



4 comentaris

Anònim ha dit...

Enhorabona pel premi i per l'obra. L'he llegida i em sembla, com tot el que escrius,de gran qualitat.

DAVID K ha dit...

No deixes de sorprendre'm i sempre gratament.

Oscar Ramírez ha dit...

Anònim, moltes gràcies.

Oscar Ramírez ha dit...

David K, tot un plaer. Gràcies amic!

Amb la tecnologia de Blogger.