03 de gener 2010

La decisió que Televisión Española no emeti publicitat ha estat un cop dur per als qui hi treballen i sorprenent per les altres grans cadenes que lluitaven per la quota de mercat en uns moments en què, el famós formatge per a repartir, tenia cada cop més forats i més cucs, traduïts ens aquelles empreses que sempre han invertit en la gran pantalla i han plegat veles els darrers mesos o han hagut de prescindir de part de la seva tripulació.

La decisió que Televisión Española no emeti publicitat comportarà, a curt termini, un deute encara més gros per una empresa que ja fa dècades que estava sobredimensionada i que s'ha dedicat a alimentar, per la via coneguda com "fer passadissos" a tot aquell personal que un dia va presentar un mini-espai o un macro-programa i que tenia contractes blindats. Si féssim la llista d'aquest personal, seria més llarga que un dia sense pa.

A mi, particularment, l'exemple que s'ha donat em sembla bé i sobretot quan penso que és, simplement, un desgavell més del govern d'esquerres que mana i ens desgoverna. La solució és bona però arriba tard i malament, com sempre.

Posats a fer desgavells, aquesta mesura cal que s'apliqui a tots aquells mitjans de comunicació públics.

Això, traduït en aquests arguments aplicats des de la base, significa "fotre al carrer" a tots aquells que passen a cobrar a final de mes a les televisions autonòmiques i les municipals, un nou "momio" generat pels governs de torn i mantinguts per personal "a la mida i a les ordres" del "paganini del moment".

Ara que escurcen la corda de TVE neixen, com a bolets, les teles de TDT públiques que, en forma de consorci obligat o en solitari en prepotència, tiren endavant programacions de copiar-pegar canviant únicament el logotip i el nom. Tothom fa un informatiu basat en rodes de premsa, reportatges als principals clients, entrevistes als alcaldes que paguen el seu propi consorci i tiren de programes de xarxes locals per acabar d'inflar una graella que fa mal a la vista i dorm a les pedres. TAC TAC hi ha algú? TD CAM fot el camp!

Sempre ens quedarà París o, més ben explicat, aquelles televisions que, abans que arribés la TDT i la metamorfosi de TVE, ja oferien des d'un nivell privat la seva programació. Segur que té semblances amb les dels consorcis però també té riscos i aquests s'assumeixen sense ajudes del govern que ara mana i que dicta allò què cal fer o cal dir.

Si la política fos encara més clara i digna, el mercat de la TDT s'acabaria regulant i els qui mirem tele, poca o molta, tindríem al nostre abast, una oferta més encertada, menys avorrida i ensopida. Tindríem, senzillament, televisió de tots els colors i no pas de dos o tres com ara ens hem de menjar. Visca TVE i el seu arxiu! Visca la televisió feta amb cara i ulls, des de la professionalitat i sense manipulació. Parlant de professionalitat i aprofitant que ja hem iniciat el 2010, visca el Tot Tarragona, els seus responsables i col•laboradors!

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -