Header Ads

DIARI D’EGIPTE (5): CATXIMBES I SATISFACCIÓ



-->
Després de tres dies intensos de feina, de reunions i conferencies, taules rodones i ponències, avui hem acabat la nostra missió a El Caire. Com a representants de la delegació espanyola del MIO i participants a la conferencia internacional de l’aigua, estem satisfets de la feina realitzada i dels resultats obtinguts. Mig dia l’hem dedicat a enllestir la part professional i la tarda ha estat dedicada a l’oci, les compres i les visites als indrets més emblemàtics de la capital egípcia. El dinar l’hem fet a l’Azoud Hiad, un vaixell ancorat a la vora del Nil que ofereix un bufet lliure basat en el peix i el marisc. Les gambes i els calamars estan a anys llum dels de Cambrils o Tarragona però en situacions com la nostra no pots demanar més que allò que hi ha al país on et trobes.
El recorregut de punta a punta de ciutat l’he tornat a aprofitar per a fotografiar racons d’El Caire que em semblen interessants com ara les cases, els cotxes, les botigues i les persones. De les cases em captiva la seva pobresa i envelliment, dels cotxes la seva antiguitat i l’elegància amb que es mouen plens de pedaços i soldadures, les botigues són com una caixa de sabates on hi guardem tots aquells objectes més preuats i de les persones em quedo amb un fet incontestable: molts dels egipcis són pobres però també feliços, estan preocupats pel dia que estan vivint perquè saben que demà, si han sobreviscut a la nit, hauran d’inventar-se una nova vida que els durarà 24 hores més.
Al vespre ha arribat un moment molt esperat, la primera experiència amb la sisha o narguile (coneguda ara com a catximba). Tothom hi fuma i calia provar les sensacions que provoca aquest instrument o eina que et permet consumir tabac d’una manera diferent. He estat quasi dues hores consumint la sisha que s’alimenta de carbó, aigua i el tabac que tu triïs perquè hi ha molts aromes diferents. Jo he optat per la maduixa i el plaer ha estat intens. Mentre fumes amb la sisha et relaxes, oblides el teu entorn i no consumeixes cigarretes. Són instants únics de pau, de calma, d’aïllament. Et van posant carbó per alimentar el tabac i calentar l’aigua fins que tu dius prou. Us recomano aquesta experiència perquè a la vida, si es pot, s’ha de provar tot. El dijous, quan marxi cap des d’El Caire cap a Tarragona, en duré una a la maleta. Demà la compraré i estic convençut que en trauré bon partit. Parlant de demà, és el meu darrer dia a Egipte perquè el dijous marxem de bon matí cap a l’aeroport. Com tenim el dia lliure ja hem fet la planificació. Al matí anirem a visitar la Ciutadella de Saladino i més tard tornarem al Khan al-Khalil o Basar de les espècies on prendrem un cafè o un té a Al Fishawi, un establiment que els darrers 226 anys no ha tancat portes ni un sol dia i ha estat sempre obert. A la tarda serà el torn per la visita al Museu Egipci que el tenim davant de l’hotel i que requereix unes quantes hores d’atenció. Ja us en faré cinc cèntims.
La foto que acompanya avui el post és la que ens hem fet mentre fumàvem la sisha tot i que la qualitat és dolenta per la poca llum que hi havia i un problema amb la càmera.

2 comentaris

Anònim ha dit...

I a la cachimba què hi fumen Òscar?

Oscar Ramírez ha dit...

ANònim, pots triat eu els aromes. Hi ha menta, llimona, maduixa, poma...
Jo vaig triat maduixa i garanteixo que era un gust molt bo.

Amb la tecnologia de Blogger.