25 de febrer 2014



El silenci és un desert que omple la manca de converses entre les parets mudes. De bat a bat obertes, les portes lluiten per tenir noves mans que les palpin. I les restes de la casa s’enrunen per voluntat del temps trencadís que abans volava per les estances i ara es dissol pels terres sense rellotges ni calendaris. 

Blau cel a la cambra que acull foscor, que clama llum per sobreviure i prega que arribi la tempesta. El vent ha traït els desitjos i el desert és ara llar de més silencis. 

Imatge: Casa abandonada al desert de l’África del Nord.  

2 Responses so far.

  1. Anna says:

    Com deies al facebook molt encertadament això és el desert portes endins.

  2. És una forma sensual i poètica de definir el pas del temps immòbil tot i que sigui un antagonisme. Gràcies Anna.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -