24 de febrer 2014



Una conversa distesa i amena on li pregunten com ha estat el procés de creació del nou disc, quins concerts té previstos o si el Pol existeix realment i qui és. És la lectura a grans trets de l’entrevista que li han fet fa pocs dies per tot Catalunya al XavisS al programa Catalunya Express de Ràdio 4. 

Amb un regal molt especial perquè el XavisS toca en directe i acústic les cançons Pol i Espais. Tot mentre va analitzant com s’ha parit la criatura des dels seus inicis, les persones que col·laboren en aquest nou treball i els seus projectes de futur. L’entrevista dura 39 minuts (comença als 4 minuts de la gravació) i la podeu escoltar en calma a continuació. 

La foto és de la gravació del vídeo “Pol” a Gavà. 

 

5 Responses so far.

  1. M'ha fet feliç escoltar l'entrevista del Xaviss a Ràdio4 i saber més detalls sobre aquest disc que, per cert Óscar, no para de sonar a les ràdios. Penso que ha de ser afortunat poder escriure unes paraules per un nen i la seva mare que coneixes i que han de ser afortunats també ells dos de tenir-te al seu costat sabedors de la gesta tan tendra que suposa convertir les lletres en sons. Sort del món de gent com vosaltres.

  2. M'has de permetre una tafaneria si et dic que veig quelcom més que un senzill amor en les paraules de la cançó d'en Pol. Disculpa l'atreviment però necessitava dir-ho.

  3. Marta, és ben cert que sóc afortunat d'haver pogut fer aquesta lletra que ara té vida i música pensant en dues persones molt especials a la meva vida. Molt especials Marta.

    No sé si el món té sort que hi hagi gent com nosaltres (com dius tu) però si sé que no sempre tot és possible per més intents que fem i més ganes que hi posem. Potser algún dia, els somnis que generem dia a dia es fan reals. Potser no.

    I si que et permeto la tafaneria. A tu si perquè sé que està feta des del cor. El problema és que tu em demanes una concessió i jo no mai faig concessions en públic perquè al final, una concessió pot acabar sent una confessió. Em permetràs que no desvetlli més detalls sobre el tema. Ara mateix em toca gaudir de la cançó. És el que em queda i et ben asseguro que m'omple o faig que m'ompli. Gràcies Marta.

  4. Anònim says:

    Marta pide la concesión porqué se nota que te lee y te conoce bastante bien. Además, como experta en leer libros y hacer la crítica de las lecturas, busca siempre todos los sentidos posibles a las palabras.
    Y yo Óscar, que tengo la ventaja de saber más - y me siento afortunado por ello - soy plenamente consciente del esfuerzo que te supone haber dado el paso de grabar la canción y ahora promocionarla y escucharla con los pensamientos que ésta provoca. Los años y sus golpes te han hecho fuerte pero han mantenido en ti la delicadeza y la ternura. Otra cosa más que agradecerte. Un abrazo yankie.

    Antonio

  5. Antonio, te voy a recordar (y ya sé que lo conoces) la teoría de Pascal sobre el espíritu de la finura, de sensibilidad, cuidado y ternura.

    ¿recuerdas qué dice?. Dice que éste espíritu va más allá porque añade al raciocinio sensibilidad, intuición y capacidad de sentir en profundidad. Del espíritu de finura nace el mundo de las excelencias, de los grandes sueños, de los valores y de los compromisos a los cuales vale la pena dedicar energías y tiempo.

    Creo que con esto respondo tu comentario que como siempre agradezco enormemente. No puedes dar más cuando lo has dado todo y con esto no estoy reprochando nada a nadie. Por supuesto que tener esa canción en mi día a día, como todo el disco entero porqué el disco forma todo un capítulo entero y tiene nombre propio, es muy especial y en muchos momentos muy complicado. Pero estoy contento, mucho, del trabajo realizado. Un abrazo.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -