25 de febrer 2014



On van a parar les veus dels actors i les actrius quan tanca, per sempre més, un teatre?

Què se’n fa de les rialles de les comèdies i els plors dels drames, regalats a escena per tots els espectadors? I el petons donats i les manetes fetes en la foscor mentre s’observa la funció, on cauen? A quin indret sonen ara els aplaudiments a finals de funció, de tantes funcions i tantes obres?

Quan el teatre tanca, quan aquesta caixa de sentiments comuns plena de moments concordants que es desprenen de les ànimes de les persones i impacten a l’esperit dels qui omplen l’escenari, celebra el seu darrer acte... on hem de cercar tots aquests sentiments regalats? 

Un teatre buit i clos és com un silenci no volgut ple de tensió, incòmode, sempre a l’espera que algú el trenqui de nou.

4 Responses so far.

  1. Roger says:

    Fantàstics raonaments i grans preguntes.

  2. Pere Sans says:

    Et superes cada dia Òscar. De res en treus molt i mira que és complicat parlar amb una imatge com la d'un teatre buit.

  3. Moltes gràcies Roger.

  4. Pere no sé si és complicat o no. Jo em miro la imatge i em parla.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -