27 de febrer 2014




A Tanzània hi ha un llac que petrifica els animals que hi van a reposar. S’hi acosten, es submergeixen a les seves aigües per refrescar-se o buscant peixos. I mai més en surten vius perquè en pocs minuts acaben convertint-se en estàtues de pedra. 

El misteri d’aquest llac, perquè com a totes les històries fantasioses sempre hi ha una explicació, té a la mà de la natura com a protagonista.  Les seves aigües són vermelles fruit de la reproducció massiva d’algues i la presència de guèisers. 

Els espirals de carbonat sòdic que generen els dos elements crea una sosa que s’acumula i atrapa als ocells i altres animals que visiten el llac enverinant-los a l’instant. I en un dit i no res, les víctimes abans vives són del tot mortes i petrificades. 

El fotògraf Nick Brandt ha fet una extensa labor per advertir dels perills del llac i ha cregut que la forma d’evidenciar el problema era ubicant als animals ja morts i solidificats a aquells espais on reposarien si encarar visquessin.  

I del seu experiment n’han sortit unes imatges que no són maques però tampoc horroroses. És una mena de natura morta que cal tenir ben present. Com aquest llac tanzanes, hi ha molts altres racons del món que són racons perillosos per els éssers vivents però mantenen, en certa manera, el seu encant.   

En aquest cas concret, ni tan sols l’au Fènix podria pensar-se si fondre’s o renéixer de les seves cendres. No tindria temps.  

Podeu ampliar les imatges clicant sobre elles.

4 Responses so far.

  1. Nina de drap says:

    La bellesa és relativa, potser aquests ocells de pedra són el reflex indirecte de molta vida, la dels que hi passen per sobre volant i no s'hi aturen en veure'ls.

  2. Nina de drap. Has fet, potser ho volies però potser ha estat sense voler-ho, una poesia molt bella amb la teva aportació. Em dóna una idea molt bona per un text. Moltes gràcies.

  3. Nina de drap says:

    Gràcies, sols era el que volia expressar. Vec que tinc una vessant inspiradora fins ara desconeguda per a mi mateixa

  4. NIna de drap, el poeta es nodreix de les paraules que li regales, niua en elles i les fa volar quan toca i han crescut el just per formar un nou poema.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -