OCELLS DE PEDRA

A Tanzània hi ha un llac que petrifica els animals que hi van a reposar. S’hi acosten, es submergeixen a les seves aigües per refrescar-se o buscant peixos. I mai més en surten vius perquè en pocs minuts acaben convertint-se en estàtues de pedra. 

El misteri d’aquest llac, perquè com a totes les històries fantasioses sempre hi ha una explicació, té a la mà de la natura com a protagonista.  Les seves aigües són vermelles fruit de la reproducció massiva d’algues i la presència de guèisers. 

Els espirals de carbonat sòdic que generen els dos elements crea una sosa que s’acumula i atrapa als ocells i altres animals que visiten el llac enverinant-los a l’instant. I en un dit i no res, les víctimes abans vives són del tot mortes i petrificades. 

El fotògraf Nick Brandt ha fet una extensa labor per advertir dels perills del llac i ha cregut que la forma d’evidenciar el problema era ubicant als animals ja morts i solidificats a aquells espais on reposarien si encarar visquessin.  

I del seu experiment n’han sortit unes imatges que no són maques però tampoc horroroses. És una mena de natura morta que cal tenir ben present. Com aquest llac tanzanes, hi ha molts altres racons del món que són racons perillosos per els éssers vivents però mantenen, en certa manera, el seu encant.   

En aquest cas concret, ni tan sols l’au Fènix podria pensar-se si fondre’s o renéixer de les seves cendres. No tindria temps.  

Podeu ampliar les imatges clicant sobre elles.