23 de febrer 2014


Somiar no té preu però viure dels somnis et porta a la condemna. Els ulls s'amaguen en la ferida del cel i la gàbia és el temps que separa el primer cop d'ull del darrer vol sense retorn. I un núvol és racó del meu llegat que ja no fila prim ni dibuixa cap paisatge. El cel, és oceà de barquetes sense timó.

Imatge de Chema Madoz.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -