Header Ads

NO ÉS UN SECRET



Tot recordant un aniversari molt especial avui, aquest text és ple de versos del cor que se m’esmicolen cada dia, de lletres que es perdran en una andana ara buida, paraules que es quedaran aquí perquè no he comunicat a tothom que reobria el blog, que iniciava aquest nou episodi a petició de tres amics molt especials. Però és el cor qui me les dicta i aquí les deixo reposant. Espero que us agradin.

No és un secret...

... que t’estimo amb el delir del primer dia, que no em passa la follia de pensar-te en cada instant, que no m’abandona el gest de retrobar-te tot saben del teu silenci. 

... que les passes que escolto mai arriben, que segueixo preguntant perquè el destí , tot sabent-nos tan a prop, ens separa del camí. 

... que revisc les passions, els instants plens de tendresa, les carícies. I els ulls plens de calma i de converses, espais de pau, complicitats i presències. I l’amor i el sexe en la dansa que els trena conscients de les ferides que el temps pot guarir. 

No És Un Secret ... que t’estimo cada dia, que dolor ja n’hem patit i ara toca l’alegria. I si al sender hi ha perills i costa avançar, és millor fer-nos de guia que seguir sols i acabar.  

7 comentaris

Anònim ha dit...

Tienes la virtud de atrapar al personal con este juego de las inicíales y los nombres que se te da tan bien como en este poema. Me gusta leer tan claramente tus sentimientos y sus realidades.

La psicología del silencio es el valor de quien lo respeta y la cobardía de aquel que no sabe romperlo. Y tu eres valiente.

¿Has escuchado esto? http://youtu.be/WDFzLXEwPcU

Antonio

alejandro ha dit...

Amigo mío: los que te tenemos cerca sabemos lo importante que eres para nosotros y lo afortunados que somos de compartir contigo. Eso es lo que importa tener presente. Nadie debería dejar de estar al lado de personas como tú. Un abrazote.

Marta Guivernau ha dit...

Bonica poesia per un diumenge agradable i un aniversari especial com ens expliques. Pensa que les persones intel·ligents saben què fer en tot moment, quan mantenir el silenci i en quin moment trencar-lo. Viure i conviure amb l'amor que es manté i la tempesta que acaba marxant i dóna pas a un nou dia que encara no ha esclatat amb els seus colors. Bon diumenge Òscar.

Oscar Ramírez ha dit...

Antonio no tengo ninguna virtud especial aunque entiendo que las busques como profesional del campo de la mente y el pensamiento. Es (de)formación profesional jejeje.

No sé si soy valiente o no. Sé que no soy muy afortunado en ciertos aspectos aunque también soy optimista. A estas alturas...

La canción que me enlazavas la conocía, me encanta y tiene cierta relación con mi poesía. Muchas gracias.

Oscar Ramírez ha dit...

Alejandro... sin palabras. Un abrazo!

Oscar Ramírez ha dit...

Marta, moltes gràcies pel teu comentari, les teves paraules, la teva sinceritat. No espero que la tempesta marxi o acabi, sóc realista, però tant debo que els núvols estiguin nets, clars i transparents algún dia. Bon diumenge.

Oscar Ramírez ha dit...

Antonio no había leído tu comentario de las iniciales jajaja. Es un clásico en mí. A veces tengo la necesidad de expresarme así.

Amb la tecnologia de Blogger.