A PROPÒSIT DEL DIA MUNDIAL DE LA RÀDIO



Tot té el seu Dia Mundial i avui, 13 de febrer, és el de la Ràdio. M’he esperat fins ara per escriure aquest post mentre feia recompte de la meva trajectòria a aquest mitjà perquè avui m’han entrevistat d’una emissora algueresa per preguntar-me dades que ni jo sabia en aquell moment (hores de ràdio fetes, entrevistes realitzades i altres coses). 

Ben mirat, el resum de la meva experiència radiofònica és certament intens. Dos anys a Cadena Nova, tres anys a la Cope, dos anys a Onda Cero i set anys a Onda Rambla. En total, sense sumar les col·laboracions a Ràdio Music Club que van ser un altre any i mig, he estat catorze anys com a professional a diferents emissores. Calculo que, tirant curt, hauré fet unes 10.000 entrevistes i més de 15.000 hores de directe. Es diu aviat però costa assumir-ho i més ara que ho veig des de la llunyania. 

Com a periodista que també he estat redactor a diaris i he treballat a la televisió, em quedo sense cap dubte amb la ràdio com mitjà on em sento més còmode. Hi he treballat a plaer, he gaudit i m’ha permès conèixer a grans persones que ara són grans amics. El llistat és molt ampli i disculpeu-me si em deixo a algú però faré una relació d’alguns dels companys amb qui he compartit aquest món de les ones. 

A Cadena Nova el Joan Altadill, Francesc Gispert, Carlos Peiso, Francesc de Sola o l’inoblidable Antoni Campos que va ser el meu mestre radiofònic.  

A la Cope el Marti Margalef,  Manel Bautista, Ferran Calabuig i l’Ángel Gómez. 

A Onda Cero la Isabel Martínez, el Xavier Reverté, la Silvia Jiménez o el Manel Elipe. 

I a la meva estimada Onda Rambla (en dues etapes)... el Pitu Tarrasa, la Maribel Alvaro, el Santi Montesinos, Eduard Vicente, Sonia Olivé, Benigne Rios, Ramon Ferré, Jordi Benavent, Mar Roca i aquell amic meravellós que ens va deixar fa uns mesos, el Rafa González. 

A la ràdio aprens molt tant de l’ofici com de la vida. Tens ocasió de conèixer i entrevistar gent molt coneguda, d’integrar-te en el teixit social, econòmic i polític de les ciutats, pots aconseguir cert poder i reconeixement però sobretot en treus un fet: que la ràdio és una altra forma de vida i de viure. O l’estimes o no la suportes. I jo, n’estic enamorat. 

Visca la ràdio!

Ha triat aquesta foto, de tot l'equip d'Onda Rambla de l'any 1997, on només hi falta la Sonia Olivé. Quins bons records...

Comentaris

Oscar Ramírez ha dit…
Moltes gràcies amic! Una abraçada Miquel.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS