Header Ads

LA SOLEDAT DE LA MAGNÒLIA



És evident que a certes edats, els fets i les situacions les vius d’una forma diferent que en altres èpoques de la vida. La soledat, entesa com a sentiment d’abandonament o viscut com a situació de companyonia, canvia. Hi ha dies èpics quan vius sense ningú al costat, de la mateixa manera que hi ha dies rars, tristos, apassionants, plens de llum, lents i amb tants altres matisos. 

El problema és quan la soledat la tens – i la vius – de manera obligada, perquè et falten les persones que abans més t’omplien i alimentaven l’existència. Havent llegit el text que avui us recomano molt especialment, he entès moltes coses. I no en sóc pas jo l’autor, és la blocaire Magnòlia que, com alguns ja sabreu, respon al nom de Fina i és la meva mare. 

Sempre li he dit, d’ençà que va començar a publicar, que el més important és que s’alliberi escrivint, que perdi la por i no pateixi si comet errades ortogràfiques (cada cop en fa menys) o composa malament els paràgrafs (cada cop dóna millor forma als textos). Sempre li he dit que importa, única i exclusivament, que allò que expliqui arribi a qui ho llegeixi. 

El text que ha publicat fa pocs dies, anomenat “Soledat”, crec que és una gran reflexió, un escrit que ja signaria jo ara mateix, un buidat que li tocava fer i que sé que li ha anat bé. La mort del seu fill (el meu germà), la seva mare (la meva iaia) i el seu marit (el meu pare) en només cinc anys, és un pes massa dur per caminar amb ganes i forces. I ella les treu cada dia d’algun racó de la seva ànima per llevar-se i viure tot el bé que pugui. 

He tingut, sense cap dubte, la millor família que em podia tocar. No us puc dir massa cosa més (o potser en puc dir masses i no estic prou animat). En tot cas, dediqueu tres minuts del vostre temps i llegiu aquest text de la meva especial i estimada Magnòlia. El podeu llegir AQUÍ

Al text de la mare li he posat banda sonora. És aquesta que us comparteixo però abans llegiu l’escrit. 
Amb la tecnologia de Blogger.