LA CALMA DE L'AIGUA EN PLE DESERT




Enmig del desert, tot un camp de baobabs i ella s’hi escampa, hi balla, parla amb l’aigua amagada als troncs, l’acaricia suaument amb els seus delicats nervis, rius i afluents sensuals com una besada als llavis, dolços, tendres.

Devora amb ànsia els conceptes, la fragància de les extincions i dels finals, no vol veure les presons del seu mon complex, els cavalls frenètics de les hores.

Vol sentir-se hoste de si mateixa, no desitja curar mes les imatges de l’altre, els límits que li posa la pell.

Sap que aquesta llum no es suficient, sap que no queden sortides contra la negra nit. Vindran fosques estacions al desert, el temps de pregonar les ignoràncies mentre es deshabiten els arbres del diàleg.

Quin senzill conglomerat en un paisatge desert.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS