REPENSO A FOC LENT




Mirant-me en aquesta cuina, només puc dir que les finestres sempre paren l’orella quan parlen les cases. La pluja arrenca a córrer quan sap que no et quedes al seu paisatge. Al manicomi la paraula és comprensió i té un preu. A fora, tots som com un acordió a les mans d’un vell borratxo. En aquesta cuina, no et confirmo cap estat estable.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS