25 d’octubre 2015




En una cabana que només habites tu. Hi ha el mar davant. La muntanya darrera. I el pas del temps el dibuixen les fulles que et besen els peus a cada trepig en la natura que ara esdevé ànima i cos. Les pauses són les mans quietes i l’exercici del parpelleig trenca la rutina. I si ens deixem caure en el pou ple de desitjos mai pensats? 

La natura ens acull i ens esperona. Tot l’univers als nostres peus i els nostres peus ancorats encara al terra.  

La natura ci accoglie e ci incoraggia. Tutto l’universo ai nostri piedi ei nostri piedi ancora fissi nella terra.

Del llibre “Cafè Nuage”

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -