UNIVERS ALS NOSTRES PEUS




En una cabana que només habites tu. Hi ha el mar davant. La muntanya darrera. I el pas del temps el dibuixen les fulles que et besen els peus a cada trepig en la natura que ara esdevé ànima i cos. Les pauses són les mans quietes i l’exercici del parpelleig trenca la rutina. I si ens deixem caure en el pou ple de desitjos mai pensats? 

La natura ens acull i ens esperona. Tot l’univers als nostres peus i els nostres peus ancorats encara al terra.  

La natura ci accoglie e ci incoraggia. Tutto l’universo ai nostri piedi ei nostri piedi ancora fissi nella terra.

Del llibre “Cafè Nuage”

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS