Header Ads

DANYS COL·LATERALS

Com pateixo incontinència verbal i no tinc ganes de curar-la he d’espaiar les meves intervencions i he calculat que aquesta serà l’última que faré enguany. Posats a fer la faig en l’únic diari on escric perquè és també l’únic en el qual confio al cent per cent. Recentment podria haver-me sumat a la nova nòmina, que no es tradueix en una remuneració econòmica, del diari per excel•lència a Tarragona però vaig optar per ser coherent i no regalar res a aquells que neguen als altres. Si, amics lectors, el ”diari degà” de la província segueix vetant a segons qui i creant el què podem anomenar danys col•laterals perquè negant la informació perjudiques a un sector de la població que té dret a tenir-la tota al seu abast.

Fa pocs dies parlava amb un dels ex-treballadors acomiadats fa pocs mesos dins aquesta nova política dels editors d’aquest mitjà de l’Opus que consisteix en eliminar als més antics i col•locar al seu lloc a jovenets recent llicenciats que es poden manipular més i millor a un preu d’escàndol. Aquesta política, exemple de la mala praxis de la comunicació, té també els seus danys col•laterals. Enguany tenim altres exemples clars de la mala gestió, poca visió i de l’evidencia que en aquest sector importa únicament la caixa que es fa en detriment de la qualitat del producte final.

Aquest dimecres, poques setmanes després de comprar les quatre emissores, ABC anunciava que tanca tres dels quatre centres emissors de Punto Ràdio deixant operatiu el del melic de Catalunya i deixant sense feina els professionals de Tarragona, Lleida i Girona. Els companys Nacho Carrizo o la Noelia Silvero són danys col•laterals.

Fa un parell de mesos l’Ajuntament de Cambrils prenia la pitjor de les decisions per afrontar el deute que li suposa anualment mantenir la televisió local. Sense tenir alternatives ni solucions aplicava la mesura de reduir la plantilla tot deixant un equip coix que ha de fer les mateixes tasques que abans però amb menys personal i amb la incertesa de saber qui serà el proper en caure. El Josep Maria Pagès, el Toni Mateos o el Javi Giraldez van ser alguns dels danys col•laterals. Al final el consistori cambrilenc ha posat un nou pedaç que no tapa el forat donant la gestió de continguts a TAC12 que intentarà salvar la vaixella de la trencadissa que arribarà quan s’aprovin els propers pressupostos i no hi hagi partida possible per la televisió del municipi costaner.

Més. Els companys del diari El Punt treballen des de casa. Fa un mes i escaig els editors d’aquest mitjà van optar per tancar algunes redaccions i ara els redactors elaboren les seves peces des del menjador o la cuina i rebent les directrius de la seva delegada o directora, Carina Filella, que els ha de trucar, un per un, per dir-los on han d’anar i per saber que han escrit. Aquests són també danys col•laterals.

La llista és més llarga però fins aquí ja és prou vergonyosa. Els grans empresaris de la comunicació no tenen ni idea del significat d’aquesta paraula i es mouen només pels diners provocant i agreujant l’actual precarietat del sector on es treballa sota pressió i per quatre duros sense dret a protesta per la llista d’espera que està disposada a aconseguir el teu lloc de feina a la més mínima que demanis allò que consideres just.

Tampoc ajuda la permissivitat, per no dir passivitat, dels col•lectius que haurien de defensar els drets dels periodistes. El Sindicat de Periodistes intenta donar tocs d’atenció però actuant sol, sense el suport del callat Col•legi de Periodistes i la resta de sindicats, dóna pals de cec que no tenen cap efecte. I així van passant els dies i els anys. Tanquem els exercicis amb més danys col•laterals, amb la pèrdua de la qualitat informativa i fent més rics als grans grups de la comunicació que van menjant-se el pastís a grans queixalades.

Com vaig en una ocasió, fa ben poc i és ben trist haver de dir-ho però algú ho ha de fer, el periodisme ha passat de ser un “poder fàctic” a un “semi-poder que fa fàstic”. Ho reitero.



Amb la tecnologia de Blogger.