SOBRE LA LLEI DE LA TRANSPARÈNCIA

Fa uns mesos vaig començar a mirar-me els objectius d’una llei que el govern del PSOE va decidir enterrar a principis del 2011 tot i la seva importància, potser per això, per saber moltes coses que hauríem de saber i desconeixem.

Parlo de la Llei de la transparència que té com a principal objectiu que els ciutadans puguem tenir accés a informació pública. Amb aquesta llei els governs estan obligats a facilitar a qui ho demani totes aquelles dades i detalls que envolten a decisions importants en l’àmbit personal, professional i polític.

Permet saber quan cobren els nostres polítics, veure els pressupostos detallats i per partides, conèixer de veritat qui enganya en el seu currículum laboral dient que té carreres que mai ha estudiat, quins estaments i centres han estat sancionats, quins delictes prescriuen o, estudiant les dades a fons, quantes persones sobren en una administració o quines administracions no necessitem.

Fiscalitza la vida dels poders públics que hauria de ser una de les funcions de la societat ja que aquesta és la que escull a la majoria dels seus representants. Espanya és un dels cinc països de la Unió Europea que no disposa d’aquesta llei aprovada. Es sumen a la llista Malta, Xipre, Grècia i Luxemburg. Els altres estats membres sí tenen aprovada la Llei de la Transparència.

Al nostre país, queda clar el motiu del rebuig per tirar endavant aquesta normativa legal, no convé que es sàpiguen certes dades. Amb la llei podríem resoldre molts dubtes que sempre hem tingut i altres que ens han vingut al cap els darrers temps i gràcies a la crisi.

Comprovaríem que els ajuntaments han engreixat la seva nòmina de funcionaris fins arribar a xifres indignants, que alguns governs perceben uns ous desorbitats, que hi ha certs òrgans administratius que en molts casos no tenen raó d’existir però es mantenen perquè són “menjadores” dels governs de torn o, fins i tot, podríem saber quan cobren els líders sindicals que pacten els augments dels sous de tots els treballadors del país sabent que tenen les espatlles ben cobertes.

És possible que la malaltia de l’ignorant sigui ignorar la seva pròpia ignorància però també és cert que alguns prefereixen ignorar certes coses per evitar tanta indignació i viure més tranquils. En ambdós casos és bo que s’aprovi la Llei de la Transparència i tenim diverses organitzacions estatals que treballen per aconseguir-ho. Us recomano un parell de pàgines web per aconseguir més informació. La primera és de la gent d’ACCES-INFO que el passat divendres es van reunir amb l’actual govern del PP per demanar que impulsi aquesta llei. La segona web permet formular preguntes i demandes d’informació sobre temes vinculats a la Unió Europea i es diu ASK THE EU. Aquí teniu els dos enllaços.

ACCES-INFO  (link)

ASK THE EU  (link)