DE L’OMBRA AL FRIKISME , LA FAMA I DE NOU L’OMBRA
No he estat mai
seguidor dels programes on apareixen personatges estranys, que s’acostumen a
titllar de frikies, com a reclam i el públic es diverteix amb ells. El “Risitas”
el “Cuñao”, el Carlos Jesús o la més coneguda Carmen de Mairena formen part de
l’imaginari televisiu de molts programes on treure en pantalla a aquestes
persones passen de ser anònimes o conegudes en els seus cercles més propers a esdevenir patrimoni del
país.
Apareixen i
desapareixen com si res i ningú mai parla dels seus orígens i del seu progrés
un cop perden la fama, vinculada a la gràcia que desperten entre els consumidors
de la televisió brossa, i tornen a la foscor anterior.
Se les utilitza,
no dic que no es deixin, i se les aparca quan convé. Parlo de tot això al
conèixer la mort d’un d’aquests personatges, anomenat “Pozi”, que va descobrir
el caçafrikis per excel·lència, Javier Cárdenas, llençant-lo a la fama en el
programa Crónicas Marcianas.
Manuel Reyes,
així es deia el personatge, va morir immers a la pobresa més absoluta, acusant
al seu representant de robar-li diners, després d’haver passat per la fama i
tornar a la realitat del seu món habitual. Són les misèries de la vida traduïdes
en l’art de fer espectacle d’allò que hauria de tenir un tractament televisiu
ben diferent.
Però els
inventors dels lateshows i dels programes d’espectacles per mantenir distreta la prole saben què
vendre i com treure diners d’aquestes misèries. Acostumats a veure el millor de
cada casa a programes com Gran Hermano, que enguany té com a protagonista un
capellà que ja ha estat apartat del sacerdoci per l’Església Catòlica, la
mateixa que no és capaç d’apartar als seus membres acusats d’abusar de menors i
fer-los tocaments, hem d’anar fent zapping a gran velocitat per evitar
quedar-nos enganxats a aquests continguts infames.
En Pozi era una
persona i no un mico de fira del qual tothom se’n podia riure. Potser és que
oblidem aquesta condició tan bàsica i formem part del circ. Potser som com ells
o ells com nosaltres.
Comentaris