05 de gener 2012


Ball de xifres inexplicables en temps de crisi on les administracions retallen segons la conveniència. L’Ajuntament de Tarragona ha anunciat que reduirà a la meitat la seva aportació als col•lectius comercials i associacions de veïns de la ciutat però mantindrà operativa una de les “menjadores oficials” on s’hi col•loquen amics o s’aprofiten per retornar favors que es deuen. La figura del Síndic de Greuges que costa als tarragonins un ull de la cara i mig ronyó costarà 150.000 euros el proper any. Han reduït 26.000 euros en aquesta partida que sobra del tot però fan la gran retallada als qui dinamitzen els barris i el comerç. Curiós.

La noticia m’ha fet pensar en les obres pendents i les que estan enllestides i funcionen a mig gas. La presó de Tarragona continua aturada perquè els qui governaven van tenir la mateixa previsió financera al mateix lloc on les abelles tenen la gràcia. Les obres a mig gas encara indignen més. La foto que us poso la vaig fer fa ben poc al centre d’emergències del 112 ubicat prop de l’autovia de Tarragona-Reus.

Vaig sortir sense entendre res al comprovar que havien construït un edifici deu vegades més gran del que tocava. A les sales d’operació dels cossos de sanitat, bombers o mossos d’esquadra hi ha taules, cadires i ordinadors per donar i per vendre. Em deien que en casos extrems poden treballar al mateix moment set o vuit persones però hi ha espai per vuitanta operadors. La imatge ho diu tot. Mireu la gent que hi ha (podeu ampliar-la). No és cap muntatge i cada dia hi ha el mateix ritme. Quina vergonya!

Un altre escàndol és el de l’hospital de Reus, un altre monstre de la construcció que funciona a mig gas perquè la meitat de l’edifici està buit. A qui se li va ocórrer plantar aquest megaedifici al mig d’aquell descampat? Feia falta gastar-se tants diners? De nou, quina vergonya!

Podríem seguir repassant instal•lacions obsoletes, tancades per falta de pressupost, pendents de construcció pel mateix motiu o que van nàixer amb mal peu i ara no caminen com toca. És l’exemple de les coses mal fetes. Com l’aparcament de Jaume I, com el retard de les obres del Mercat Central, com les especulacions al voltant de l’edifici del Port o a la zona que envolta el camp del Nàstic. Ball de xifres per un carnaval anomenat política on ningú regna però tothom porta disfressa.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -