Header Ads

LES LLÀGRIMES D’EUROPA NO ARRIBEN A ORIENT




Europa plora encara per la massacra del passat divendres i els líders de tots els països s’han unit per intentar acabar, diuen que amb una pacte d’estats històric, amb el terrorisme islàmic, ISIS i els seus seguidors cada cop més nombrosos. El vell continent ha patit una forta sotragada, un cop brutal i violent amb la mort de més de 130 persones i desenes de ferits. 

Però aquesta és la mateixa Europa que gira l’esquena cada dia a l’Orient que fa dècades que sagna i és esquarterat pels mateixos assassins radicals de la religió d’Alà. Occident, la nostra societat actual, s’ha acostumat a conviure amb les imatges dels atemptats diaris a Síria i altres països on moren nadons, nens petits, dones i gent gran de manera indiscriminada.
  
On és la unió dels països europeus, de Merkel, Hollande, Rajoy i tants altres un dia de cada dia mentre en una ciutat síria mor tanta gent o més que a París? On són les llàgrimes de les persones que passegen commocionades pels carrers de la capital francesa i no en vesen cap per altres massacres? Quina vara de mesurar la moral tenim realment?  

Estats Units intervé als països quan té alguna cosa a rascar (petroli o minerals). Rússia dóna suport al regim d’Al-Asad i llença les seves bombes sobre població civil. La resta d’Europa, calla i fa veure que el problema no existeix. Les dues imatges que acompanyen avui aquest post són l’evidencia dels fets, la realitat del món que vivim i la cruesa de la humanitat que va a la deriva, de cap a la perdició i sense possibilitat de salvació. 


Amb la tecnologia de Blogger.