Header Ads

NOSALTRES, NOSALTRES DOS




Entenc la teva malenconia terrestre perquè saps escoltar el meu desencant quan erro en moments de senzillesa. Quan la teva ment s'assetja per la desesperació d’un temps que voldries aturar, arriben els dies de l’abundància despreocupada. Acompanyo la teva tristesa amb poques paraules que poden caure: sovint succeeix allò que no volem.

El canvi no fuig a les lleis dels grans números quan escriu sobre el nostre calendari totes les parts del dolor. No hi ha vies de fuga a la rancúnia del destí i podem fer un pas en el precís moment on tota la vida, fugaç, s’inclina a l’imprevist.   

La foto, feta a la Rambla de Tarragona, és de l'amiga Laura Casas. Aquest escrit també té banda sonora. En una estona, el tercer post del dia. 



Amb la tecnologia de Blogger.