30 de novembre 2015




Impossible obviar la soledat dels dies. Impossible entendre el perquè d’aquestes llàgrimes que aboquem en un plor que els altres no escolten. Al món, els cors no es toquen mai ni es creuen els batecs. 

On perdrem les traçades? No podem seguir caminant sense elles en aquest minúscul univers que és la nostra vida quotidiana. Tal vegada ets tu la dedicació que cura la meva ferida. 

Aquest és el primer dels tres textos que podreu llegir avui al blog. Tots duen banda sonora. 



Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -