L’EMBOSCADA




Abans de quedar-nos muts, sense paraules, tenim el deure d’obrir totes les portes que ens fan por. No som només dues persones que s’estimen. Hi ha, als nostres destins, un retrobament pels pànics del món. 

Una sola cosa ens donarà coratge per capgirar-ho tot, fent pas i llum al gest: l’emboscada a la incertesa. 

El tercer post del dia, com els altres dos, té banda sonora. Ara, el Pau.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

TRES POEMES ERÒTICS

PARAULES I SO, DOS GENIS JUNTS

A10