30 de novembre 2015




Abans de quedar-nos muts, sense paraules, tenim el deure d’obrir totes les portes que ens fan por. No som només dues persones que s’estimen. Hi ha, als nostres destins, un retrobament pels pànics del món. 

Una sola cosa ens donarà coratge per capgirar-ho tot, fent pas i llum al gest: l’emboscada a la incertesa. 

El tercer post del dia, com els altres dos, té banda sonora. Ara, el Pau.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -