L’AIXADA I EL SISTEMA EDUCATIU
No sé si la culpa és del sistema educatiu o de
l’educació que s’imparteix a casa – potser una barreja dels dos – però és
evident que una part important dels nens d’avui en dia, no en tenen ni idea de
com funcionen les coses més elementals del seu entorn. A molta gent li fa
gràcia saber que hi ha nens que es pensen que un ou surt del supermercat o i la
llet surt del tetrabrik. Sí, hi ha molts nens que pensen això i que no saben que
els ous i la llet són els produeixen les gallines i les vaques. I no fa cap
gràcia.
Abans d’arribar a aquella edat en la qual
seran esclaus del mòbil, a partir dels dotze anys si no avancen l’esclavatge,
els més petits ignoren fets essencials i tan naturals com això. Fruit del
desconeixement, hi ha resultats lamentables. En una taula d’exercicis d’una
escola espanyola, un nen d’entre vuit i
nou anys havia de posar el nom a tres objectes que hi havia dibuixats: un
grapat de terra, un cubell i una aixada.
El nen va escriure terra amb una sola “r”, va
confondre el cubell amb un got i, el pitjor de tot, va confondre l’aixada amb
un pal per a fer-se selfies. Lluny de fer cap broma, el nen va demostrar moltes
coses. La primera, com deia al començar l’escrit, que o falla el sistema
educatiu de l’escola o aquell que s’hauria d’exercitar a casa. És obvi que el
perfil de nens que cometen aquestes errades respon a una família concreta però
el problema és que al nostre país, encara que ens dolgui, hi ha masses d’aquestes
famílies.
Hem de fer alguna cosa per invertir la situació
o deixarem de ser un “país de pandereta” per passar a ser un “país de palangana”.
Menys selfies i mòbils i més proximitat al món que es palpa sense botons ni
xarxes.
Comentaris