25 de novembre 2015




Entre els retalls de coses llegides que guardo, avui he desenterrat un dibuix de l’Ignasi Blanch que es diu “No ho vull saber tot” i que diu moltes coses a primer cop d’ull. Després, vista l’obra i els dos protagonistes, s’enceten els silencis que demana ella. I amb els silencis, un cúmul de dubtes que no els pertanyen a ells, la parella del dibuix, perquè són només nostres.  

Què no vol saber ella i quina part escolta a plaer a cau d’orella? Quina complicitat hi ha entre els dos, quin parentiu, quin passat i quin futur? S’angoixa ella pel present o és, tal volta, un secret de fets consumats i amagats? 

Veient el dibuix, l’espectador sí que ho vol saber tot. Sort de l’autor del dibuix que s’ha guardat com un tresor certs detalls indispensables, que sap més que nosaltres i coneix què volen ells. 


Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -